Crespí, I. (2025). Repensando la estatividad en catalán: a propósito de los adjetivos perfectivos. Revista Española De Lingüística, 55(1), 103-141. https://doi.org/10.31810/rsel.55.1.4.
Aquest estudi descriu i analitza els adjectius perfectius en català. Aquests adjectius conviuen amb un participi creat a partir de la mateixa arrel: buit-buidat, madur-madurat. Diversos diagnòstics demostren que els adjectius perfectius es poden dividir en dos grups: resultatius, que sempre expressen un resultat, i atributius, que poden expressar un resultat o no. La descripció detallada d’aquests dos tipus d’adjectius permet demostrar que tant els adjectius resultatius com els atributius usats amb lectura resultativa constitueixen predicats d’estadi; en canvi, els adjectius atributius usats en lectura no resultativa expressen predicats d’individu. Alhora, també es compara el tipus de resultat que expressa l’adjectiu amb el que expressa el participi, ja que aquests elements despleguen un rendiment sintàctic diferent. Es demostra que el participi expressa un resultat reversible. L’anàlisi dels adjectius perfectius porta a reexaminar la descripció dels predicats d’individu i els predicats d’estadi en català. Això permet constatar que, en l’àmbit de la predicació no verbal en català, els predicats d’estadi són sempre resultatius. (Més informació).