Categoria: Publicacions

Guijarro-Fuentes, P., Bello, Iria, i S. Masià, M. (2024). Aspects of morphosyntax of Majorcan Catalan-Spanish bilingual variety. The omission of direct objects. Dins V. Torrens (Ed.), Language Acquisition in Romance Languages (pp. 34-55). John Benjamins Publishing Company.

Aquest article estudia la convergència estructural entre dues llengües romàniques que estan en contacte estret. Més concretament, analitza les diferències en la realització del clític i l’omissió de l’objecte en castellà i català. Mentre que en castellà és possible ometre locucions corresponents a objectes directes en funció de la seva definició (Campos, 1986; Clements, 2006) i no per la seva posició sintàctica, el català no omet habitualment els pronoms d’objecte sinó que requereix l’ús del partitiu en amb antecedents indefinits. Es va dissenyar una tasca de judicis de gramaticalitat a través d’una escala de Likert de cinc punts adaptada de Bruhn de Garavito i Guijarro-Fuentes (2002) per mesurar l’acceptabilitat de diverses expressions d’objecte en 70 construccions diferents en castellà per part de parlants nadius monolingües (n=44) i bilingües català-espanyol (n=34). En la tasca, els participants varen llegir un breu diàleg que contenia una pregunta i una resposta breu i se’ls va demanar que puntuassin la naturalitat de la resposta. Les variables lingüístiques inclouen el tipus d’estructura sintàctica (oracions simples o complexes), les propietats semàntiques del referent (+/- definit) i la gramaticalitat de l’enunciat. Els estímuls es varen replicar set vegades per condició. Els resultats varen mostrar diferències significatives entre monolingües i bilingües, ja que aquests últims acceptaren sistemàticament una àmplia opcionalitat pel que fa als objectes directes nuls. Per contra, no s’han pogut trobar diferències segons la dominància lingüística en el grup bilingüe. Les dades permeten discutir diferents enfocaments pel que fa a la realització de trets interpretables i la variabilitat en els parlants bilingües. (Més informació). 

Rius-Escudé, A., Royo i Bieto, C., i Mañas Navarrete, I. (2024). Actitud y asertividad en el aula en el uso de la lengua catalana oral. El Guiniguada, 33, 245–260. 

L’objectiu de l’estudi és analitzar l’actitud i assertivitat en l’ús del català oral que mostren a l’aula 44 alumnes del grau d’Educació Primària de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Rovira i Virgili durant les pràctiques del curs 2021-2022 en 34 escoles diferents. S’hi comparen les dades qualitatives i quantitatives d’una acció formativa sobre assertivitat lingüística, gràcies a un qüestionari d’observació que varen emplenar dues vegades els tutors dels centres educatius, abans de l’acció formativa i després. Quantitativament, hi ha una diferència estadísticament significativa entre els resultats d’ambdós qüestionaris en dues de les quatre dimensions estudiades: la freqüència d’ús de la llengua catalana i la competència lingüística dels futurs mestres. Qualitativament, s’analitzen les estratègies que fan servir aquests alumnes a l’aula per fomentar l’ús del català: en el segon qüestionari, s’observa un augment de les estratègies més assertives i una disminució de les que ho són menys. (Més informació). 

Vanrell, M.M. (2024). Parlar bleda in the Balearic Islands: Contact induced change or a matter of sounding less peripheral? In: Léonard, K., Scetti, F., Léonard, J.L. (eds.), La sociolinguistique insulaire : avantages et désavantages d’être une île, 189-206. Observatoire européen du plurilinguisme.

L’estudi constata com, durant les darreres dècades, igual que a les societats occidentals, les Illes Balears han experimentat una diversificació excepcional en termes de nombre i origen territorials dels immigrants. L’objectiu de l’article és explorar l’impacte d’aquesta nova situació sociodemogràfica a l’arxipèlag balear a través de l’estudi del parlar bleda, una varietat de la llengua catalana parlada principalment pels joves que resideixen a zones urbanes. Una de les troballes importants de l’article és que, en comptes de tractar-se d’una sola varietat, estam parlant d’un conjunt de varietats que comparteixen aquestes característiques. Aquests trets inclouen la pèrdua de /v/, el ieisme i la desvelarització de /l/. A més, a Eivissa s’ha documentat l’aparició d’una varietat de contacte, utilitzada en el context educatiu. (Més informació). 

Faust, N., i Torres-Tamarit, F. (2024). Metrically conditioned /a/-syncope in Modern Hebrew compounds. Natural Language and Linguistic Theory. https://doi.org/10.1007/s11049-023-09607-z

L’article aborda el fet que en hebreu modern alguns noms presenten síncope obligatòria de /a/ en síl·labes obertes si són antepretòniques en una paraula simple. Les mateixes vocals es poden sincopar opcionalment en qualsevol síl·laba pretònica en membres no finals de compostos. L’estudi mostra que la síncope en compostos en hebreu omple un buit en la tipologia de posicions febles i proposa una anàlisi formal emmarcada en la Gramàtica Harmònica Gradient (Més informació). 

Vanrell, M.M., i Prieto, P. (2024). Identifying question type: Evidence for temporal integration in the perception of intonation contours. Dins W. Elvira García i P. Roseano (Ed.), Avances metodológicos en fonética y prosodia (pp. 333-344). Editorial UNED.

L’objectiu d’aquest estudi és avaluar el pes de la informació que es manifesta a través de l’accent prenuclear i nuclear quan els oients han d’identificar dos tipus d’oracions interrogatives, les interrogatives absolutes i les interrogatives parcials. Concretament, es varen dur a terme dos experiments, que exploraren si els oients mallorquins serien sensibles a les propietats accentuals de la partícula que [kə] vs. el pronom què [ˈkə] en les interrogatives absolutes i parcials respectivament. Mentre que l’experiment 1 va avaluar si els oients donarien més pes a la informació prenuclear quan la nuclear era ambigua, l’experiment 2 pretenia explorar el valor perceptiu dels diferents trossos de la informació prenuclear i nuclear de manera aïllada. Els resultats confirmen que els oients mallorquins poden aprofitar la part prenuclear del contorn mentre intenten descodificar el significat entonatiu, específicament en tasques d’identificació del tipus d’interrogativa. I, encara més important, s’observa que les propietats de processament de la part prenuclear del contorn es reforcen quan la part nuclear del contorn és ambigua. Aquest fet suposa evidència a favor que el processament de l’entonació implica una tasca activa d’integració temporal (en el sentit de Moore, 2003). Així doncs, podem considerar el processament perceptiu i la interpretació dels contorns entonatius com un procés d’integració temporal actiu i no unidireccional, que té en compte tots els components del contorn entonatiu (és a dir, tant prenuclears com nuclears) i que implica
comparacions automàtiques de les diferents parts tant cap endavant com cap endarrere al llarg de la cadena de la parla. (Més informació). 

Calafat Vila, R. (2024). El catalán y el español cara a cara: una aportación historiográfica. Mallorca y Menorca (siglos XVIII y XIX). Iberoamericana Vervuert.

Aquest treball aporta noves dades a la història social de la llengua catalana a Mallorca i Menorca durant els segles XVIII i XIX. En un període clau per a l’estandardització de les llengües d’Europa i de les identificacions lingüístiques, la llengua catalana queda sotmesa a unes lleis que pretenien eliminar-la dels àmbits referencials. Tot i això, els organismes locals i la consciència lingüística col·lectiva duen a terme accions de lleialtat lingüística (i cultural) al voltant de l’idioma propi. A partir d’un extens corpus documental, es constata l’abast de l’enfrontament entre dues realitats discursives i lingüístiques de forces desiguals (Estat i institucions locals). A més, es posa de manifest que els mallorquins, igual que ho varen fer altres pobles europeus sotmesos a processos de subordinació cultural, varen continuar amb l’ús escolar del llatí (i, per tant, del català) a les escoles com a estratègia per limitar l’abast de les polítiques estatals que exigien la universalització del castellà. (Més informació). 

Dyachenko, S. V., Pronina, M., Knyazev, S. V. (2024). Dissimilative model for unstressed vowels: three Russian dialects. Russian Linguistics, 48:10 https://doi.org/10.1007/s11185-024-09294-3

Aquest article analitza els sistemes preaccentuats de tres parts de Rússia, les regions de Smolensk, Tambov i Kostroma, que es troben a una distància màxima entre si. Els resultats de les anàlisis auditives, instrumentals i estadístiques donen suport a la hipòtesi inicial de la fonologització contínua de fenòmens fonètics. Així, en els dialectes amb oposició fonològica de vocals preaccentuades del tipus de Jizdra, s’observen algunes traces de la dependència coarticulatòria inicial, que es manifesten en la presència de contrasts quantitatius estadísticament significatius, que no coincideixen amb la línia de fonologització; concretament es tracta de contrasts de durada de les vocals preaccentuades abans de vocals altes i mitjanes tòniques. A més, en dialectes amb sistemes dissimilatoris, es detecten contrasts de qualitat (observables en el valor del primer formant) estadísticament significatius, que són testimoni de fenòmens assimilatoris així com de l’efecte de l’articulació secundària de la següent consonant en la realització de la vocal preaccentuada. Així doncs, la distribució de les vocals preaccentuades en relació amb la posició que ocupen es pot manifestar fonèticament de tres maneres diferents, mitjançant la durada, mitjançant la qualitat vocàlica o a través d’ambdues. (Més informació). 

Vanrell, M.M. (2024). El català com a llengua marcada entre els joves de les Illes Balears. Pissarra, 163, 14-16.

L’article resumeix en cinc punts els resultats de l’estudi Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears. Per concloure, es presenten algunes recomanacions estratègiques i actuacions que han d’orientar les futures polítiques lingüístiques a les Illes Balears. (Més informació). 

Mañas Navarrete, I., Rosado Villegas, E., Mujcinovic, S., i Fullana Rivera, N. (2024). Acquisition of modal readings of the Imperfect tense in L2 Spanish, Language Acquisition, DOI: 10.1080/10489223.2024.2319617

El contrast aspectual entre l’imperfet i el pretèrit és un dels temes més estudiats en la recerca sobre l’adquisició del castellà com a llengua segona (L2). No obstant això, hi ha pocs treballs centrats a descriure l’adquisició dels usos modals de l’imperfet per parlants amb el castellà com a L2. En aquest treball s’investiga l’adquisició dels valors de cortesia, evidencialitat i modalitat contrafactual de l’imperfet per part d’aprenents de castellà amb el rus com a llengua inicial (L1). Concretament, aquest estudi examina el grau d’acceptabilitat de les formes d’imperfet en contextos modals per part de tres grups d’aprenents de castellà amb un nivell avançat. Els resultats demostren que només l’imperfet de cortesia aconsegueix un grau d’acceptació similar al dels parlants nadius. El nivell alt de lexicalització de determinades formes d’imperfet, que en algunes situacions comunicatives funcionen com a rutines pragmàtiques, és el que sembla facilitar la tendència observada. En canvi, les formes d’imperfet evidencials i contrafactuals suposen un desafiament més important per als aprenents. Els resultats de l’estudi indiquen que a) les formes d’imperfet no es reconeixen com a alternatives legítimes per marcar l’evidencialitat i els valors contrafactuals i b) reflecteixen un mapeig forma-funció parcial pel que fa al coneixement dels aprenents sobre l’imperfet i els valors que pot manifestar. (Més informació).