Categories
Calendari

Seminari Erdocia

Lengua y representación simbólica en la participación política de candidatos de origen inmigrante

El artículo en el cual se basa la presentación tiene como objetivo explorar algunos desafíos a los que se enfrentan las personas inmigrantes de primera generación durante su participación en actividades políticas en el país de acogida. Más específicamente, el estudio se basa en el contexto de la República de Irlanda para investigar empíricamente cómo la lengua (en sentido amplio) influye en la participación de los inmigrantes en la política institucional. En Irlanda, como en muchos otros países, las personas de origen inmigrante están crónicamente infrarrepresentadas en la vida política. Las investigaciones sobre la participación de los inmigrantes en actividades políticas (por ejemplo, Szlovak 2017) han identificado factores institucionales, socioeconómicos y motivacionales para explicar la baja participación política de estos grupos. Sin embargo, dado que la lengua y otros aspectos culturales no han sido los objetivos principales de estos estudios (Piller 2016), no disponemos de datos para comprender cómo o hasta qué punto aspectos lingüísticos como, por ejemplo, el acento extranjero o hablar inglés como lengua adicional pueden obstaculizar la participación en la vida democrática.

A través de un enfoque relacional de las diferentes formas de capital (particularmente capital lingüístico y político) y de los conceptos de ‘capital simbólico’ (Bourdieu 1991) y ‘confianza relacional’ (Frederiksen 2014), la presentación examina los procesos de legitimación que los actores políticos de origen inmigrante experimentan en las elecciones locales. Si bien se centra en cómo los aspectos lingüísticos moldean las (auto)percepciones de los candidatos inmigrantes en su participación con organizaciones políticas, instituciones y votantes, el estudio considera otros factores además de la lengua, como el género y el origen étnico.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Bolletí maig (2024)

Núm. 39. Maig de 2024

Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes BalearsCentre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:

a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)

b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats

c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB

d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries

e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB

f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli

Accés al bolletí 39, maig de 2024: enllaç

Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç

Categories
Publicacions

Calafat (2024)

Calafat Vila, R. (2024). El catalán y el español cara a cara: una aportación historiográfica. Mallorca y Menorca (siglos XVIII y XIX). Iberoamericana Vervuert.

Aquest treball aporta noves dades a la història social de la llengua catalana a Mallorca i Menorca durant els segles XVIII i XIX. En un període clau per a l’estandardització de les llengües d’Europa i de les identificacions lingüístiques, la llengua catalana queda sotmesa a unes lleis que pretenien eliminar-la dels àmbits referencials. Tot i això, els organismes locals i la consciència lingüística col·lectiva duen a terme accions de lleialtat lingüística (i cultural) al voltant de l’idioma propi. A partir d’un extens corpus documental, es constata l’abast de l’enfrontament entre dues realitats discursives i lingüístiques de forces desiguals (Estat i institucions locals). A més, es posa de manifest que els mallorquins, igual que ho varen fer altres pobles europeus sotmesos a processos de subordinació cultural, varen continuar amb l’ús escolar del llatí (i, per tant, del català) a les escoles com a estratègia per limitar l’abast de les polítiques estatals que exigien la universalització del castellà. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Dyachenko et al. (2024)

Dyachenko, S. V., Pronina, M., Knyazev, S. V. (2024). Dissimilative model for unstressed vowels: three Russian dialects. Russian Linguistics, 48:10 https://doi.org/10.1007/s11185-024-09294-3

Aquest article analitza els sistemes preaccentuats de tres parts de Rússia, les regions de Smolensk, Tambov i Kostroma, que es troben a una distància màxima entre si. Els resultats de les anàlisis auditives, instrumentals i estadístiques donen suport a la hipòtesi inicial de la fonologització contínua de fenòmens fonètics. Així, en els dialectes amb oposició fonològica de vocals preaccentuades del tipus de Jizdra, s’observen algunes traces de la dependència coarticulatòria inicial, que es manifesten en la presència de contrasts quantitatius estadísticament significatius, que no coincideixen amb la línia de fonologització; concretament es tracta de contrasts de durada de les vocals preaccentuades abans de vocals altes i mitjanes tòniques. A més, en dialectes amb sistemes dissimilatoris, es detecten contrasts de qualitat (observables en el valor del primer formant) estadísticament significatius, que són testimoni de fenòmens assimilatoris així com de l’efecte de l’articulació secundària de la següent consonant en la realització de la vocal preaccentuada. Així doncs, la distribució de les vocals preaccentuades en relació amb la posició que ocupen es pot manifestar fonèticament de tres maneres diferents, mitjançant la durada, mitjançant la qualitat vocàlica o a través d’ambdues. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Vanrell Pissarra (2014)

Vanrell, M.M. (2024). El català com a llengua marcada entre els joves de les Illes Balears. Pissarra, 163, 14-16.

L’article resumeix en cinc punts els resultats de l’estudi Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears. Per concloure, es presenten algunes recomanacions estratègiques i actuacions que han d’orientar les futures polítiques lingüístiques a les Illes Balears. (Més informació). 

Categories
Calendari

Seminari Dondelewski

A Fala de Xálima. Textos y contextos

La Fala de Xálima es una variedad de la familia gallego-portuguesa con unos 4.200 hablantes, hablada en la provincia de Cáceres, en la frontera con Portugal (Carrasco González, 2021). Conocida, desde los años 90, por su excepcional vitalidad (frente a las demás variedades de la Raya), no deja de ser una variedad minorizada apenas reconocida por el Estado, sin signos manifiestos de prestigio sociolingüístico (por ejemplo, ortografía oficial), con síntomas de castellanización y un número cada vez menor de jóvenes nativos (Ramallo, 2011). A pesar de ello, la Fala desempeña un importante papel simbólico (identitario, ideológico) para la comunidad de Xálima. Esta variedad está en un momento crucial para su futuro, en el que influyen varios factores sociales.

En la presentación comentaré fragmentos de entrevistas realizadas con los hablantes in situ que versan sobre los usos lingüísticos y las ideas de normativización y normalización. Analizaré el contenido ideológico del discurso observado (Irvine y Gal, 2000; del Valle, 2007, 2011; del Valle y Arnoux, 2010; Woolard, 1998) y lo inscribiré en el entorno sociolingüístico y político en los que existe la Fala para dar cuenta de las tensiones que existen entre las posturas de los hablantes, las ideas de los académicos y la articulación legal de la Fala (Gazzola et al., 2023; Moreno Cabrera 2021; Spolsky 2005, 2012, 2022).

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Pronina – Càpsules TFM (2024)

«L’adquisició de la prosòdia d’una llengua d’herència: el cas del rus a l’Estat Espanyol», a càrrec de Mariia Pronina, IV Jornada de Càpsules de TFM en Curs en Lingüística, Teoria de la Literatura i Estudis Catalans

La creixent globalització i migració mundial han provocat un increment dels parlants de llengües d’herència (és a dir, les llengües que s’adquireixen en un context de diàspora) en tot el món, així com l’establiment de comunitats bilingües i plurilingües. Aquesta nova realitat lingüística presenta certs reptes socials. Mentre que el manteniment de la llengua d’herència és beneficiós per als nens (De Houwer, 2015; Ganuza & Hedman, 2019), la comprensió del procés d’adquisició encara és lluny de ser completa. S’ha demostrat que diferents variables demogràfiques i lingüístiques (per exemple, l’edat d’inici de l’exposició, el nivell socioeconòmic, l’alfabetització, la combinació de llengües) tenen un paper important en l’adquisició de les llengües d’herència, però l’efecte dels factors sociolingüístics és menys clar. Aquest projecte analitza el paper del context sociolingüístic i compara l’adquisició d’una llengua d’herència en regions monolingües i bilingües de l’Estat espanyol. En concret, comparem l’adquisició del rus com a llengua d’herència per part de nens que creixen a Madrid, una regió monolingüe, i per part de nens que creixen en regions bilingües com ara Catalunya i les Illes Balears. Ens centrem en un dels aspectes menys estudiats en la bibliografia sobre l’adquisició de llengües d’herència, com és la prosòdia. El projecte té una sèrie d’implicacions metodològiques, teòriques i educatives i proporcionarà noves proves aplicables a l’hora d’avaluar i planificar pràctiques, activitats i polítiques públiques per fomentar entorns multilingües.

Categories
Publicacions

Cremades (2024)

Cremades, E. (2024). Treballar la competència comunicativa mitjançant Flip i Padlet: una experiència pràctica. Dins E. Chiner & I. Sánchez-López (ed.). Nuevas tendencias interdisciplinares en educación y conocimiento (pp. 157-170). Tirant lo Blanch.

Aquest capítol reflexiona sobre l’ús de les diverses eines educatives que tenim en línia per facilitar els processos d’ensenyament i aprenentatge de les llengües i presenta una experiència docent duta a terme en el marc de l’assignatura de Llengua Catalana del primer curs del doble grau d’Educació Primària de la Universitat de les Illes Balears, consistent en l’ús de Flip i Padlet per contribuir al desenvolupament de les habilitats comunicatives de l’alumnat. Mostra com, a més de proporcionar espais de comunicació fora de l’aula, l’ús d’aquestes eines permet tenir un registre acurat de l’evolució personal i col·lectiva dels estudiants al llarg del curs, incrementa les possibilitats d’autovaluació i coavaluació, i pot contribuir, en última instància, a augmentar la seguretat lingüística de l’alumnat. (Més informació). 

Categories
Calendari

Seminari Masià

La selecció d’expressions referencials en narracions de nens amb desenvolupament típic i nens autistes

Les expressions referencials són necessàries per a la cohesió del discurs. L’elecció entre un SD, un pronom explícit o un pronom nul depèn de l’articulació de la informació coneguda i la informació nova en una frase. En una llengua romànica de subjecte nul com el castellà, hi ha una divisió del treball entre els pronoms nuls, que prefereixen els antecedents en posicions prominents (normalment, el subjecte), i els pronoms explícits, que no tenen una preferència clara per un antecedent en una posició específica (Alonso-Ovalle et al., 2002; per al català, Mayol & Clark, 2010; per a l’italià, Carminati, 2002). Pel que fa a l’estructura del discurs, els pronoms nuls en posició de subjecte tendeixen a expressar la continuïtat del tòpic, mentre que els pronoms explícits en la mateixa posició solen marcar un canvi de tòpic (Givón, 1983; Rigau, 1989). En aquest estudi, investiguem els patrons de desenvolupament en la distribució de les diferents expressions referencials en espanyol en posició de subjecte per part de nens amb desenvolupament típic i de nens autistes d’entre 6 i 12 anys. La major part dels estudis sobre la selecció d’expressions anafòriques s’han basat en qüestionaris i tasques de lectura autodidacta. En aquest estudi adoptem un enfocament més naturalista i analitzem el discurs semiespontani (vegeu Bel et al., 2010; Bel & Albert, 2016). En particular, ens fixem en quatre restriccions que poden afectar l’elecció de l’expressió anafòrica en les narracions: (i) la prominència (posició sintàctica i funció discursiva) del seu antecedent, (ii) l’accessibilitat i la distància del seu antecedent, (iii) la seva funció discursiva i (iv) la relació retòrica entre les clàusules.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Bolletí abril (2024)

Núm. 38. Abril de 2024

Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes BalearsCentre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:

a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)

b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats

c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB

d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries

e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB

f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli

Accés al bolletí 38, abril de 2024: enllaç

Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç