Categories
Calendari

Seminari Erdocia

Lengua y representación simbólica en la participación política de candidatos de origen inmigrante

El artículo en el cual se basa la presentación tiene como objetivo explorar algunos desafíos a los que se enfrentan las personas inmigrantes de primera generación durante su participación en actividades políticas en el país de acogida. Más específicamente, el estudio se basa en el contexto de la República de Irlanda para investigar empíricamente cómo la lengua (en sentido amplio) influye en la participación de los inmigrantes en la política institucional. En Irlanda, como en muchos otros países, las personas de origen inmigrante están crónicamente infrarrepresentadas en la vida política. Las investigaciones sobre la participación de los inmigrantes en actividades políticas (por ejemplo, Szlovak 2017) han identificado factores institucionales, socioeconómicos y motivacionales para explicar la baja participación política de estos grupos. Sin embargo, dado que la lengua y otros aspectos culturales no han sido los objetivos principales de estos estudios (Piller 2016), no disponemos de datos para comprender cómo o hasta qué punto aspectos lingüísticos como, por ejemplo, el acento extranjero o hablar inglés como lengua adicional pueden obstaculizar la participación en la vida democrática.

A través de un enfoque relacional de las diferentes formas de capital (particularmente capital lingüístico y político) y de los conceptos de ‘capital simbólico’ (Bourdieu 1991) y ‘confianza relacional’ (Frederiksen 2014), la presentación examina los procesos de legitimación que los actores políticos de origen inmigrante experimentan en las elecciones locales. Si bien se centra en cómo los aspectos lingüísticos moldean las (auto)percepciones de los candidatos inmigrantes en su participación con organizaciones políticas, instituciones y votantes, el estudio considera otros factores además de la lengua, como el género y el origen étnico.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Bolletí maig (2024)

Núm. 39. Maig de 2024

Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes BalearsCentre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:

a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)

b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats

c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB

d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries

e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB

f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli

Accés al bolletí 39, maig de 2024: enllaç

Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç

Categories
Calendari

Seminari Dondelewski

A Fala de Xálima. Textos y contextos

La Fala de Xálima es una variedad de la familia gallego-portuguesa con unos 4.200 hablantes, hablada en la provincia de Cáceres, en la frontera con Portugal (Carrasco González, 2021). Conocida, desde los años 90, por su excepcional vitalidad (frente a las demás variedades de la Raya), no deja de ser una variedad minorizada apenas reconocida por el Estado, sin signos manifiestos de prestigio sociolingüístico (por ejemplo, ortografía oficial), con síntomas de castellanización y un número cada vez menor de jóvenes nativos (Ramallo, 2011). A pesar de ello, la Fala desempeña un importante papel simbólico (identitario, ideológico) para la comunidad de Xálima. Esta variedad está en un momento crucial para su futuro, en el que influyen varios factores sociales.

En la presentación comentaré fragmentos de entrevistas realizadas con los hablantes in situ que versan sobre los usos lingüísticos y las ideas de normativización y normalización. Analizaré el contenido ideológico del discurso observado (Irvine y Gal, 2000; del Valle, 2007, 2011; del Valle y Arnoux, 2010; Woolard, 1998) y lo inscribiré en el entorno sociolingüístico y político en los que existe la Fala para dar cuenta de las tensiones que existen entre las posturas de los hablantes, las ideas de los académicos y la articulación legal de la Fala (Gazzola et al., 2023; Moreno Cabrera 2021; Spolsky 2005, 2012, 2022).

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Pronina – Càpsules TFM (2024)

«L’adquisició de la prosòdia d’una llengua d’herència: el cas del rus a l’Estat Espanyol», a càrrec de Mariia Pronina, IV Jornada de Càpsules de TFM en Curs en Lingüística, Teoria de la Literatura i Estudis Catalans

La creixent globalització i migració mundial han provocat un increment dels parlants de llengües d’herència (és a dir, les llengües que s’adquireixen en un context de diàspora) en tot el món, així com l’establiment de comunitats bilingües i plurilingües. Aquesta nova realitat lingüística presenta certs reptes socials. Mentre que el manteniment de la llengua d’herència és beneficiós per als nens (De Houwer, 2015; Ganuza & Hedman, 2019), la comprensió del procés d’adquisició encara és lluny de ser completa. S’ha demostrat que diferents variables demogràfiques i lingüístiques (per exemple, l’edat d’inici de l’exposició, el nivell socioeconòmic, l’alfabetització, la combinació de llengües) tenen un paper important en l’adquisició de les llengües d’herència, però l’efecte dels factors sociolingüístics és menys clar. Aquest projecte analitza el paper del context sociolingüístic i compara l’adquisició d’una llengua d’herència en regions monolingües i bilingües de l’Estat espanyol. En concret, comparem l’adquisició del rus com a llengua d’herència per part de nens que creixen a Madrid, una regió monolingüe, i per part de nens que creixen en regions bilingües com ara Catalunya i les Illes Balears. Ens centrem en un dels aspectes menys estudiats en la bibliografia sobre l’adquisició de llengües d’herència, com és la prosòdia. El projecte té una sèrie d’implicacions metodològiques, teòriques i educatives i proporcionarà noves proves aplicables a l’hora d’avaluar i planificar pràctiques, activitats i polítiques públiques per fomentar entorns multilingües.

Categories
Calendari

Seminari Masià

La selecció d’expressions referencials en narracions de nens amb desenvolupament típic i nens autistes

Les expressions referencials són necessàries per a la cohesió del discurs. L’elecció entre un SD, un pronom explícit o un pronom nul depèn de l’articulació de la informació coneguda i la informació nova en una frase. En una llengua romànica de subjecte nul com el castellà, hi ha una divisió del treball entre els pronoms nuls, que prefereixen els antecedents en posicions prominents (normalment, el subjecte), i els pronoms explícits, que no tenen una preferència clara per un antecedent en una posició específica (Alonso-Ovalle et al., 2002; per al català, Mayol & Clark, 2010; per a l’italià, Carminati, 2002). Pel que fa a l’estructura del discurs, els pronoms nuls en posició de subjecte tendeixen a expressar la continuïtat del tòpic, mentre que els pronoms explícits en la mateixa posició solen marcar un canvi de tòpic (Givón, 1983; Rigau, 1989). En aquest estudi, investiguem els patrons de desenvolupament en la distribució de les diferents expressions referencials en espanyol en posició de subjecte per part de nens amb desenvolupament típic i de nens autistes d’entre 6 i 12 anys. La major part dels estudis sobre la selecció d’expressions anafòriques s’han basat en qüestionaris i tasques de lectura autodidacta. En aquest estudi adoptem un enfocament més naturalista i analitzem el discurs semiespontani (vegeu Bel et al., 2010; Bel & Albert, 2016). En particular, ens fixem en quatre restriccions que poden afectar l’elecció de l’expressió anafòrica en les narracions: (i) la prominència (posició sintàctica i funció discursiva) del seu antecedent, (ii) l’accessibilitat i la distància del seu antecedent, (iii) la seva funció discursiva i (iv) la relació retòrica entre les clàusules.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Bolletí abril (2024)

Núm. 38. Abril de 2024

Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes BalearsCentre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:

a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)

b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats

c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB

d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries

e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB

f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli

Accés al bolletí 38, abril de 2024: enllaç

Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç

Categories
Calendari

Seminari Bros

Métodos experimentales en la investigación del debilitamiento consonántico en español: captura de movimiento y ecografía 2D

En este seminario voy a presentar datos del español dialectal hablado en Gran Canaria. En la primera parte podremos ver la utilidad del método de captura de movimiento en el estudio del debilitamiento consonántico. En particular, vamos a investigar la apertura de los labios durante la producción de las oclusivas /p t k b d g / intervocálicas. Los datos fueron recogidos mediante grabaciones de vídeo de dieciséis hablantes nativos del dialecto canario. Los parámetros de apertura de los labios fueron extraídos de las grabaciones vídeo y comparados con parámetros acústicos de intensidad para determinar la fiabilidad del método de captura de movimiento como una alternativa a la electroarticulografía magnética. El segundo experimento investiga la lenición de la africada palatal en el español canario frente a la falta de debilitamiento en los hablantes peninsulares. Aquí usamos ecografía para comparar los movimientos de la lengua en sus dos puntos cruciales: el músculo que controla la raíz de la lengua en el plano horizontal y el dorso de la lengua en sus movimientos horizontal y vertical.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Niu SOCS

6è Niu de suport a Treballs de Fi de Grau i de Màster en sociolingüística

La Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS) de l’IEC organitza, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, la sisena jornada en línia de tallers pràctics per donar suport als alumnes que estiguin preparant el seu Treball de Fi de Grau (TFG) o de Màster (TFM) en el camp de la sociolingüística i disciplines afins (pragmàtica, anàlisi del discurs, política lingüística) en català, occità aranès, castellà o anglès. Enguany, se celebrarà virtualment divendres 22 de març de 2024, a partir de les 11.30 h.

L’objectiu és encoratjar la discussió acadèmica informal, resoldre dubtes i debatre idees en un dels nou tallers proposats, en què els estudiants discutiran, entre ells i amb experts en el seu àmbit de coneixement, qüestions sobre teoria, metodologia, recollida i/o anàlisi de dades, de manera distesa. Tot plegat, precedit per una conferència inaugural a càrrec de Laura Camargo (UIB).

Trobareu més informació sobre el programa, els tallers i la inscripció a la pàgina web de la SOCS.

Podeu adreçar les vostres preguntes o els vostres dubtes sobre el Niu a Maria del Mar Vanrell (mm.vanrell@uib.cat) i Catalina Amengual (caamri@gmail.com).

Categories
Calendari

Seminari Mañas

El posicionament i la connectivitat a diferents etapes educatives

La publicació de l’últim informe PISA deixa constància del retrocés en els resultats de lectoescriptura a tot l’Estat. Els problemes que es registren a l’Educació Primària, lluny de mitigar-se a etapes educatives posteriors, sembla que es perpetuïn a secundària i fins a l’educació universitària. Estudiants de tots els nivells presenten problemes amb determinades convencions del discurs escrit, que són considerades indicadors de desenvolupament i predictors de la qualitat dels textos: l’organització de la informació i l’ús de recursos específics, com els marcadors discursius i, més àmpliament, les marques de connectivitat. Aquests elements contribueixen a la cohesió del text i guien la interpretació de les relacions entre les seves parts. Des de la recerca educativa, és important caracteritzar el repertori d’aquests recursos i analitzar les seves funcions per tal d’obtenir evidència empírica sòlida sobre el desenvolupament de l’escriptura. Aquest coneixement permetrà dissenyar i implementar intervencions educatives més eficaces i amb més garanties de millora de la qualitat dels textos. Presentarem en aquest seminari els resultats sobre la connectivitat i el posicionament en produccions escrites de 181 estudiants de primària, secundària i universitat. Es pararà especial atenció en les trajectòries evolutives en la connexió intra i interoracional, així com en els mecanismes emprats per inserir la veu de l’autor en el text.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Seminari Solivellas

La llengua com a símbol: autenticitat i anonimat en els imaginaris sociolingüístics de l’Alguer

L’Alguer és un enclavament lingüístic (Argenter, 2008; 2010), atesa la diversitat lingüística que acull des d’antic. De fet, és l’única ciutat sarda que ha mantengut la llengua catalana al llarg dels segles, tot i que d’ençà de la dècada de 1950 i posteriors ha patit un procés de substitució lingüística que actualment és molt avançat (Grossmann, 1983; Chessa, 2008), com posa de manifest la poca presència que té la llengua catalana en la societat algueresa. No obstant això, el poc ús contrasta amb una actitud positiva que, pel que sembla, és fruit d’un discurs políticament correcte (Chessa & Simon, 2014). En aquest seminari, doncs, s’exposaran les principals ideologies lingüístiques que configuren els imaginaris sociolingüístics de la societat algueresa a partir dels resultats d’un estudi qualitatiu basat en un conjunt de grups de discussió i entrevistes individuals que es dugueren a terme el mes de juny de 2022. A més, ens centrarem especialment en els discursos d’autenticitat i anonimat (Gal & Woolard, 2001), que permeten explicar per què les actituds positives no aconsegueixen canviar el comportament lingüístic dels algueresos, en part perquè la percepció que tenen de les diferents llengües (català, sard i italià) en condiciona l’ús i el valor social, cultural i polític.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB