Categoria: Calendari

Action research in Upper Lusatia: Towards the creation of a language policy for Upper Sorbian

Upper Sorbian is a Slavic minority language spoken in Lusatia in eastern Germany. It has been protected by the state since at least the end of the Second World War. During the GDR era (1949–1990), the Sorbian minority gained certain rights aimed at preserving their culture, identity, and language. Various institutions were established for this purpose, including media outlets, an education system, a theatre, and a scientific institute. Domowina, the umbrella organization representing Sorbian associations in Lusatia, served as the voice of the Sorbian community. After the political transition in 1990, the Sorbs emerged as a highly institutionalized minority, maintaining much of this infrastructure to the present day. However, this legacy has proven to be both a strength and a limitation, as it has entrenched a passive rather than active approach to language policy and planning.

Meanwhile, the situation in Upper Lusatia has significantly deteriorated over the past few decades. While intergenerational language transmission continues—albeit to a limited extent—in the Catholic region, the Protestant region has experienced extensive linguistic assimilation. For Upper Sorbian to survive, urgent revitalization efforts are necessary, along with the implementation of a comprehensive language policy that encompasses all areas of life.

The ZARI project—Network for the Sorbian Language and Regional Identity—was developed in response to this need. Its goals are to revitalize Upper Sorbian, particularly in areas where the language has lost speakers, to empower the community, and to contribute to the development of language policy and planning in Upper Lusatia.

In this presentation, I will outline the action plan for 2025–2026, which Cordula Ratajczak and I developed based on sociolinguistic research, including participant observation, language-biographical interviews, and discussions with language motivators involved in the ZARI project. This action research aimed to identify the community’s most pressing needs and propose possible solutions, drawing on existing initiatives and successful practices from other linguistic minorities in Europe. I will also address the challenges faced by a highly institutionalized minority in implementing a new, more dynamic form of language policy.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Cicle de cinema Lingüística i llengües, primer semestre del curs 2025-2026

El cicle de cinema Lingüística i Llengües és una iniciativa destinada a apropar la recerca en lingüística i la reflexió sobre les llengües al conjunt de la comunitat universitària i a la societat en general. L’activitat va adreçada especialment als alumnes dels estudis de Filologia Catalana i Lingüística General, així com de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica, però també a estudiants d’altres àmbits interessats en les llengües i la comunicació, com ara Educació, Psicologia o Filosofia.

Mitjançant la projecció de pel·lícules que aborden qüestions relacionades amb el llenguatge i la diversitat lingüística, i amb la participació de professors i investigadors de la UIB com a presentadors, es pretén obrir espais de debat on conflueixin la ciència, la cultura i el cinema.

Dijous 6 de novembre de 2025, a les 9 h

Sorda (Eva Libertad, Espanya, 2025)

La pel·lícula Sorda narra la història d’una parella que afronta els reptes de la comunicació en un context marcat per la sordesa. El film explora la convivència entre llengües orals i llengües de signes, i reflexiona sobre la importància de l’accessibilitat i la inclusió lingüística. És una obra que obre la porta a pensar com la diversitat lingüística s’expressa també en la diversitat de canals i modalitats comunicatives.

Presentador: James Ramsburg (Universitat de les Illes Balears)

Dijous 18 de desembre de 2025, a les 10 h

El mestre que va prometre el mar (Patrícia Font i Albert Val, Espanya, 2023)

Aquest film recupera la memòria històrica a través de la figura d’un mestre republicà que somiava en una educació més justa i oberta al món. La pel·lícula convida a reflexionar sobre el paper de l’escola i de la llengua en la formació d’identitats, la transmissió de valors i la cohesió social.

Presentadora: Ángela Martínez Fernández (Universitat de les Illes Balears)

Nova microcredencial universitària d’actualització de la normativa de la llengua catalana

Aquesta microcredencial respon a la necessitat d’actualitzar els coneixements sobre la normativa de la llengua catalana, especialment en contextos professionals que requereixen un ús correcte i formal de la llengua o un coneixement avançat de la norma. L’any 2016, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va publicar la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia de la llengua catalana, dues obres que suposen modificacions importants en aspectes normatius. L’any 2017, la Direcció General de Política Lingüística de les Illes Balears va impulsar una sèrie d’accions formatives per poder treballar els canvis i actualitzacions derivats d’aquestes dues obres amb els professionals de la llengua. 

En els darrers anys no s’han ofert formacions que treballin els canvis més recents aprovats per l’IEC. Així mateix, tampoc no existeixen formacions centrades en l’ús dels registres lingüístics formals orientades a aquest col·lectiu. Aquestes mancances sovint es tradueixen en dubtes, desconeixement o inseguretat en la pràctica lingüística dels professionals. D’entre els diversos àmbits professionals en què es fa necessària aquesta actualització, destaca especialment el sector educatiu, que inclou docents, investigadors i dinamitzadors lingüístics, entre d’altres.

L’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) ha detectat la necessitat de reforçar els coneixements normatius dels professionals de la llengua a les Illes Balears i ha sol·licitat l’organització d’aquest curs específic d’actualització normativa que, per tant, afavoreix la millora de l’ocupabilitat i l’adaptabilitat dels participants mitjançant una formació breu, especialitzada i orientada a l’ús públic, tot contribuint a una comunicació clara i rigorosa.

Les sessions es duran a terme tots els dimecres de 17 a 19 h, del 5 de novembre al 3 de desembre de 2025, i comptaran amb recursos i materials actualitzats per facilitar l’aprenentatge.

Més informació i inscripcions: enllaç

Futuro profesorado no vascoparlante y euskera: perspectivas sociolingüísticas en Hego Euskal Herria

El euskera, lengua minoritaria con diferentes grados de oficialidad y presencia en Hego Euskal Herria, afronta hoy en día retos decisivos para su normalización. Entre los principales desafíos se encuentran el conocimiento real de la lengua, su uso en contextos cotidianos, la transmisión intergeneracional y el papel de la enseñanza en la consolidación de hábitos lingüísticos. En este marco, resulta imprescindible poner el foco en el futuro profesorado, ya que su labor en el sistema educativo constituye un eje fundamental.

La primera parte del seminario, presentada por el Dr. Artzai Gaspar, se centra en Navarra, territorio caracterizado por una fuerte fragmentación sociolingüística y por una promoción institucional del euskera todavía limitada. Mediante un estudio con N=88 participantes de los grados de Educación de la Universidad Pública de Navarra, se analizan dimensiones actitudinales, afectivas y cognitivas en torno al euskera. Los resultados revelan que muchos estudiantes inician la asignatura obligatoria de lengua y cultura vasca con actitudes distantes o neutras, y que persisten ciertos estigmas vinculados a la percepción de “imposición”. Sin embargo, la experiencia académica genera avances: mejora el conocimiento sobre el valor cultural e identitario del euskera y se fortalecen vínculos afectivos positivos ligados a la pertenencia comunitaria. Aun así, una única asignatura no basta para transformar de manera profunda las actitudes y emociones, lo que plantea la necesidad de una formación más amplia y sostenida.

La segunda parte, a cargo del Dr. Mikel Gartziarena, se centra en Álava y Gipuzkoa a partir de un estudio mixto desarrollado en las Facultades de Educación de la Universidad del País Vasco (EHU), con una muestra de N=608 cuestionarios y N=40 estudiantes en los grupos de discusión. En este caso, se exploran las actitudes, creencias y autopercepciones lingüísticas de futuros docentes de Educación Infantil y Primaria. Los datos muestran que el euskera es percibido como lengua de identificación y compromiso, aunque el español sigue siendo la lengua de mayor facilidad de uso. El profesorado en formación reconoce la importancia del euskera, pero señala la distancia existente entre lo aprendido en la universidad y el uso cotidiano fuera de ella. En consecuencia, demandan actualizaciones metodológicas hacia un enfoque más comunicativo, refuerzo de la oralidad y una mayor presencia del euskera en redes sociales y medios audiovisuales, considerados referentes lingüísticos claves para la normalización lingüística.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Nova microcredencial universitària d’actualització de continguts gramaticals

La Universitat de les Illes Balears, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Baleàrics, ofereix una microcredencial universitària d’actualització de continguts gramaticals, pensada per a estudiants universitaris i professionals que vulguin reforçar els seus coneixements gramaticals i les seves metodologies didàctiques. Aquesta formació permetrà aprofundir en aspectes clau de la gramàtica de la llengua catalana i la llengua castellana, amb un enfocament pràctic i aplicable a l’àmbit acadèmic i docent.

Les sessions es duran a terme tots els dimecres de 17 a 19 h, de l’1 al 29 d’octubre de 2025, i comptaran amb recursos i materials actualitzats per facilitar l’aprenentatge.

Més informació i inscripcions: enllaç

Aprèn a gestionar la teva bibliografia amb Zotero (nivell bàsic)

El proper 8 de juliol, de 9 a 11 h, tindrà lloc a la sala de reunions de l’IRIE un taller pràctic per aprendre a utilitzar Zotero, un gestor bibliogràfic gratuït i molt útil per a l’elaboració de treballs de recerca. La formació, adreçada a investigadors i estudiants de màster i doctorat de l’IRIE, anirà a càrrec de Catalina Escarrer i Margarita Riutord, de la Biblioteca de la UIB.

Més informació i inscripcions: enllaç

Trumpisme discursiu. Anàlisi crítica del discurs de l’ona reaccionària global

Les narratives reaccionàries del primer quart de segle estan modelant una ideologia i un sentit comú d’època excloents. Des de l’anàlisi crítica del discurs, es farà una revisió dels discursos de l’ona reaccionària actual, examinant-ne l’origen, l’expansió i els efectes en la política global contemporània, on l’estil comunicatiu de Donald Trump actua com a símptoma i catalitzador clau. Partint de la caracterització del discurs feixista en la primera meitat del segle XX, s’analitzen els discursos dels xocs globals del neoliberalisme en el primer quart de segle i les estratègies comunicatives de les noves dretes en l’era postdigital, parant especial atenció a la circulació dels seus discursos a les xarxes socials i als efectes de còpia propis de l’era de la imitació il·liberal. Els imaginaris sociodiscursius disseminats per l’extrema dreta, els trets del discurs populista i la posa enunciativa antiestablishment s’aborden per a donar llum al fenomen del “trumpisme discursiu”, que ha redefinit la comunicació política contemporània amb la internacionalització d’un estil agressiu, simplista i provocador per a escandalitzar, polaritzar i confondre.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

El professor Miquel Simonet (Universitat d’Arizona), expert en fonètica i fonologia, visita la UIB per compartir recerca i coneixement amb la comunitat investigadora

El mes de juny la Universitat de les Illes Balears (UIB) rebrà la visita del professor Miquel Simonet, professor catedràtic de la Universitat d’Arizona i expert reconegut internacionalment en fonètica i fonologia. Durant la seva estada, participarà en dues activitats organitzades pel GRESIB i l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE), amb l’objectiu de compartir coneixement, impulsar la recerca i reforçar la formació metodològica de l’alumnat de postgrau i del personal investigador.

La primera activitat tendrà lloc el dimecres 4 de juny, a les 13.30 h, a la Sala de Reunions de l’IRIE (Bloc C-210, Edifici Guillem Cifre de Colonya). Es tracta del XVII Seminari de Recerca de l’IRIE, titulat Els efectes de la fonologia de la primera llengua en l’aprenentatge d’una segona llengua, en què el Dr. Simonet oferirà una conferència centrada en com el sistema fonològic d’una llengua inicial pot influir en l’adquisició d’una segona llengua. Aquesta sessió es podrà seguir tant en format presencial com en línia.

La segona activitat es durà a terme el dilluns 16 de juny, i consistirà en un taller intensiu sobre anàlisi de dades lingüístiques quantitatives amb el programa Jamovi. Aquest curs pràctic, adreçat preferentment a estudiants de màster i doctorat i a investigadors de l’IRIE, oferirà una introducció al funcionament d’aquesta eina estadística oberta i intuïtiva. El taller inclourà mòduls d’iniciació i de nivell avançat, i cobrirà tècniques com la regressió lineal i logística, els models mixtos i l’anàlisi de corbes de creixement.

Més informació i inscripcions:

XVII Seminari de Recerca de l’IRIE

Curs-taller JAMOVI