Autor: mm.vanrell

Castell, X., Cremades, E., i Vanrell, M.M. (2024). Els joves i les llengües a les Illes Balears: actituds, trajectòries i usos lingüístics predominants. Dins M. Vives Barceló i B. Pascual Barrió (Ed.), Anuari de la Joventut de les Illes Balears (pp. 233-251). Institut Balear de la Joventut.

Aquest article fa una aproximació a les actituds i als usos lingüístics de la població jove de les Illes Balears partint d’un enfocament tant quantitatiu —basat en les dades de les enquestes d’usos lingüístics existents (ES2004, EULIB2014) i en l’estudi ECCIB2016— com qualitatiu (extreta sobretot de les entrevistes i els grups de discussió de l’estudi AULIJOVIB). Aquesta doble aproximació permet constatar que el català es troba en una situació de retrocés a les Illes Balears, en la mesura que és sobretot la població catalanoparlant inicial la que muda al castellà com a llengua habitual en diversos contextos (laboral, acadèmic, consum cultural o hàbits de lleure) i la que sol convergir a la llengua de l’interlocutor si aquesta llengua és la predominant socialment (és a dir, el castellà). Per aquest motiu, es proposen una sèrie d’accions que haurien de permetre establir prioritats i objectius realistes per a poder, en última instància, capgirar la situació. (Més informació). 

Feldhausen, I., i Vanrell, M.M. (2024). Focus Realization in Heritage Spanish. The Case of German-Dominant Speakers of Peninsular Spanish. Dins R. Rao (Ed.). The Phonetics and Phonology of Heritage Languages. Cambridge University Press.

En aquest treball s’estudia com els parlants d’espanyol peninsular que tenen l’alemany com a segona llengua materna realitzen el focus tant a nivell entonatiu com sintàctic. Les dades es comparen amb dades de parlants monolingües també d’espanyol peninsular. Els resultats d’un experiment de producció mostren diferències clares entre els dos grups pel que fa a les estratègies sintàctiques preferides i, consegüentment, en la realització entonativa dels accents focals. L’estratègia preferida dels parlants d’herència és el focus marcat prosòdicament in situ, seguida del moviment motivat prosòdicament (moviment-p) i les oracions clivellades, tant en el focus informatiu com en el contrastiu. En canvi, els parlants monolingües recorren a estratègies diferents per a cada tipus de focus: les pseudoclivellades i el moviment-p per al focus informatiu i les clivellades i la rematització per al focus contrastiu. Curiosament, el focus marcat prosòdicament in situ no és una opció gaire comuna en els parlants monolingües. Les diferències observades abonen la idea que la interfície entre el discurs i la sintaxi i la fonologia suposa un desafiament per als parlants bilingües (Sorace 2011). (Més informació). 

Calafat, R. (2023). Ideologies i tries lingüístiques a la Mallorca del segle XX (1970-1990), a través dels articles de premsa dels lingüistes Gabriel Bibiloni i Joan Melià. Dins D. Casals i M. Massanell (Ed.). Els mitjans escrits i audiovisuals com a formadors lingüístics (pp. 281-300). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Després d’exposar el panorama coetani dels mitjans de comunicació de massa a les Illes Balears, aquest treball de recerca analitza els textos que Bibiloni i Melià varen publicar en les esmentades dues dècades del segle xx, fonamentalment, a les revistes Lluc i El Mirall, des de les quals la intel·lectualitat balear difonia les seves idees sobre la llengua i la literatura catalanes. A més d’altres elements simbòlics, com la bandera, Bibiloni va tractar aspectes com la normalització de la toponímia i el model de llengua estàndard. A tall d’exemple, aquest autor planteja que la normativa no inclou formes balears com la desinència zero per a la primera persona del present d’indicatiu. Al seu torn, els articles a la premsa de Joan Melià van centrar-se en la situació de la llengua catalana en l’àmbit de l’ensenyament, amb reflexions sobre el baix ús del català entre els estudiants que cursaven el BUP i l’FP. En les seves intervencions a la premsa, tant Bibiloni com Melià van denunciar inconvenients per a la normalització lingüística del català, com ara la manca d’equiparació legal amb el castellà, la necessitat de polítiques en matèria de llengua i la conveniència que els parlants canviïn certes actituds lingüístiques. Malgrat aquests obstacles, tots dos autors reconeixien aspectes positius, com la feina de la Universitat de les Illes Balears, la tasca dels docents i la presència del català en els mitjans de comunicació illencs. (Més informació). 

Calafat, R. (2023). El libro de texto en Mallorca (siglo XVIII): el catecismo escolar en catalán y las obras trilingües. Hipogrifo, Revista de Literatura y Cultura del Siglo de Oro, 11(2), 271-288. https://doi.org/10.13035/H.2023.11.02.22 

Aquest article analitza, des d’un context catalanoparlant, els efectes en sentit ampli als llibres de text -gramàtiques, diccionaris, vocabularis i catecismes- provocats per l’homogeneïtzació lingüística al segle XVIII, sobretot a Mallorca. Els temes d’anàlisi són, principalment, el conflicte entre les entitats governamentals i les administracions locals en qüestió de canvi lingüístic, els decrets borbònics en relació amb l’ensenyament i, finalment, la presentació del Sempere llatí adaptat i explicat de viva veu en català. (Més informació). 

Crespí Riutort, I., Llop Naya, A. (2023). L’aspecte lèxic a la carta. Una seqüència per al treball de la riquesa verbal en la producció de textos descriptius. ReGrOC, VI. https://doi.org/10.5565/rev/regroc.95

Aquest article planteja una aproximació a l’estudi de l’aspecte lèxic al segon cicle de l’ESO com a eina per facilitar l’ampliació del repertori lèxic i la millora de la dinamicitat dels textos descriptius dels aprenents. Prenent com a element de treball la descoberta i la millora del domini dels verbs de percepció i de consum, en primer lloc, es presenta l’utillatge teòric subjacent a la proposta pràctica d’aula que es planteja. Seguidament, es presenta una seqüència de quatre fases, seguint el model CAPA de Tedick i Lyster (2020). La primera consisteix a fer que els alumnes es familiaritzin amb els verbs de percepció i de consum a partir d’un context significatiu. En la segona es treballen les propietats lexicosemàntiques que caracteritzen els diferents predicats, per tal de poder distingir verbs que semblen equivalents però que, des del punt de vista de l’aspecte lèxic, tenen un rendiment diferent, i per descobrir nous predicats i entendre’n tant el significat com el funcionament gramatical. La tercera fase se centra en la pràctica en contextos controlats i potencia la creativitat a partir de l’experimentació amb combinatòries d’arguments i modificadors sensibles a les propietats lexicoaspectuals. Finalment, la quarta etapa consisteix en una tasca final en què es posen en pràctica els coneixements adquirits, a través del relat de l’experiència sensorial de gaudir d’un menú degustació. (Més informació). 

Torres-Tamarit, F., Martínez-Paricio, V. (2023). The prosody of Spanish acronyms. Natural Language & Linguistic Theory. https://doi.org/10.1007/s11049-023-09599-w

Aquest article presenta un primera caracterització formal de les propietats prosòdiques dels acrònims en espanyol. Basant-nos en l’anàlisi d’un conjunt de dades i en els resultats d’un qüestionari escrit i d’una prova de percepció, s’investiguen els patrons d’accentuació i la mida dels acrònims en espanyol. Els autors mostren que l’accentuació en els acrònims segueix els patrons d’accentuació regulars de la llengua. Sostenen, a més, que els acrònims estan restringits a un límit superior de tres síl·labes, cosa que expliquen recorrent a peus mètrics mínimament recursius. A més, Torres-Tamarit i Martínez-Paricio demostren que s’aplica una restricció de minimitat exclusivament als acrònims, la qual s’ha d’expressar no en termes de pes sil·làbic, sinó en termes del nombre de segments. (Més informació).